Terra glaçada u

...



Assegut tot sol,
penso en l'esdevenir.
Un llop udola.



Avui em estat creant personatges, el meu un pensador rodamón de passat noble. Mentre tornava a peu cap a casa, intentant perfilar les seves creences, m'he posat a la seva pell i he parit un altre haiku.

Terra glaçada zero

...



Un llapis,
uns daus de sis
la roda gira.




Els últims tres mesos practicament no he jugat a rol i ja en tinc ganes. Aquest dijous començarem una nova campanya de Burning Wheel. Ahir mentre hi pensava vaig parir el meu primer haiku.

I perquè no?

Els haikus són quelcom especial. La seva simplicitat és màgica, et porten a sentir no pas evocant sentiments, sinó moments. Són un crit a viure el present, a arribar al cor a través del nostre òrgan més important i més oblidat: la pell.

En el meu afany d'explorar noves terres enceto aquest blog, on escriuré haikus inspirats en les meves aventures i desventures roleres.