Reflexió

De tant en tant és bo aturar-se i mirar enrere, perquè qui no sap d'on ve, no sap on va.

Jo sóc un aprenent en el món del haiku, alguns em surten a la primera, d'altres em fan suar; o sigui, alguns són inspirats i els altres expirats; i el resultat també és desigual.
Com que aquest dijous no tenim partida de rol, he pensat que era un bon moment per repassar-los i tornar-hi a reflexionar...

També vull aprofitar per preguntar-vos la vostra opinió, quins us agraden, quins no us agraden gens, quins us fan sentir quelcom? Si us n'haguéssiu de quedar amb 3, quins triaríeu?
Espero les vostres respostes via facebook, blog, mail, wave, telèfon o en persona!

Us deixo els 15 haikus blogats fins ara tots juntets:


Un llapis,
uns daus de sis
la roda gira.


Assegut tot sol,
penso en l'esdevenir.
Un llop udola.


Molt d'allioli
sobre una botifarra,
la boca crema!


El sol s'amaga,
els llums juguen amb els arbres.
El camí s'escola.


Rol de Helsinki,
l'emoció del paquet.
Visca Internet!


Un polsim d'odi
vessat en la mirada.
S'alcen les copes.


Espetecs de gel
la inhòspita tundra
Veles al vent!


Vint daus de vint
roden sobre la taula.
Han mort el nan!


Crits de terror
ens inunden les ments.
Ja és aquí...


Ulls vidriosos,
moviments ondulants.
Niu d'escurçons.


Vent sec i ardent
que juga amb la sorra,
l'alè del desert.


Com un serp
esmunyint-se del foc,
s'alça el fum.


Com giravolten
amb un poder hipnòtic,
els daus de vint.


Brolla la sang,
calenta i espesa,
roig sobre negre.


Dagues de gel
cercant la teva ànima.
Veritats roents.